L'ESGRIMA A L'ESCOLA

 

En aquesta sessió hem realitzat una pràctica de l’esgrima, un deport de contacte que es practica amb un implement anomenat “florete” que es similar a una espassa però mes afilat i amb la punta redona per no fer mal al adversari, encara que aquest porta una vestimenta especial i una careta de malla metàl·lica per a evitar possibles lesions. En el meu cas el contacte que havia tingut fins al dia de hui amb l’esgrima era pràcticament inexistent, l’única volta que m’havien explicat com funciona aquest deport va ser fa uns anys quan cursava TAFAD on un company va fer una exposició d’aquest deport  encara que després no el vam practicar. Obviament no es igual aquest contacte que el de la sessió de avui que ens ha impartit la classe una gimnasta olímpica professional com és Laura Ruiz Sanchis.  

Jo com a futur docent opine que l’esgrima es una gran alternativa deportiva per a treballar amb l’alumnat per tots els valors que ens permet treballar, així que si l’inclouria a la meua programació anual, en els cursos de cinquè i sisè de primària, ja que es a partir de cinquè quan comencen a treballar-se deports d’oposició com marca al Bloc 5: jocs i activitats esportives segons el Decret 108/2014.

Un dels grans avantatges de l’esgrima es que per a practicar-lo no cal comprar el material homologat sinó que l’alumnat pot fer-se el seu propi material. els xiquets i xiquetes poden fer el “florete” amb les varetes d’una cortina que podem trobar en alguns grans magatzems, aquestes deuen ser de material plàstic i flexible per a evitar lesions i ser el més paregut al material reial del deport, per al mànec podem utilitzar un tros de xurro de piscina i a l’altre extrem posarem un suro amb cinta aïllant per a no fer mal als companys. Per a protegir la cara valdria unes ulleres de natació.

A l’hora de preparar una sessió per a cinquè de primària  una activitat per anar donant a conèixer la dinàmica del deport seria una en que l’alumnat formant parelles un d’ells es col·locaria  un en posició de guàrdia i l’altre darrere, estant estàtics el de darrere que tindria una pilota a la ma la tira per dalt del company i aquest la de agafar antes de que toque terra, a mesura que avança l’activitat anirà variant de manera que el company de darrere indicarà si l’altre a de marxar cap a davant o cap a darrere mentre realitzen la mateixa activitat.

En la part principal utilitzaria alguna activitat com el joc dels mocadors que sería per a quint de primària. Els alumnes s’ajuntarien per parelles, es posarien  un davant l’altre al llarg de la pista on fem la sessió fent una fila on totes les parelles estigueren a la mateixa altura. Els alumnes i les alumnes es col·locaran un mocador a la cintura, es posaran en posició de guàrdia i quan el mestre diga “endavant “ hauran d’intentar llevar el mocador del company sense que li lleven el d’ell. Quan un alumne agafa el mocador de l’altre suma un punt i guanya el primer que arriba fins a 5 punts.

En quan a la tornada a la calma utilitzaria un joc per a treballar el equilibri, com seria anar passejant per la classe amb el nostre “florete” col·locat damunt la palma de la mà intentant que es mantinga vertical sense agafar-lo a veure qui aguanta més temps sense que li caiga. Alguna variant seria canviar de superfície i fer-ho amb un dit.