Activitat Tradició vs Modernitat

 TRADICIÓ VS MODERNITAT

Bé és cert que durant les últimes dècades els jocs coneguts com a tradicionals han anat perdent importància, abans quan un xiquet acabava les classes anava a la seua casa i a la vesprada el major passatemps que tenia era jugar amb els seus amics als carrers, places i parcs de la seua ciutat o del seu poble. En canvi actualment fora dels parcs infantils és estrany veure als xiquets jugant com es feia anteriorment a jocs com a xurro va, les xapes, la taba o el sambori entre molts altres.

Un dels motius és que on abans els xiquets tenien temps lliure per a jugar al carrer ara han aparegut com a reemplaçament certes activitats com per exemple els esports de masses, ja siga futbol, bàsquet, handbol…és a dir que s'ha popularitzat que els xiquets i xiquetes facen esports reglamentats i federats, així que aquell temps lliure que abans tenien els xiquets per a jugar i desenvolupar la creativitat ara sembla haver sigut substituït per aquests esports de masses. Però no és l'esport la major amenaça per a la desaparició del joc tradicional, sota el meu punt de vista les activitats que més en perill posen el joc lúdic tradicional són les noves tecnològiques i el mal ús que es fa d'elles. Actualment vivim en una societat de la immediatesa on volem tot a l'instant, fins i tot l'entreteniment així que en lloc de deixar als més xicotets descobrir el món a través del joc i així desenvolupar-se cognitivament, els pares moltes vegades recorren a comprar consoles o mòbils als seus fills perquè així aquests s'entretinguen i juguen.

Tot el nomenat anteriorment fa que els jocs ja no tinguen la popularitat de la qual gaudien abans i crec que ara és a les nostres mans com a futurs docents d'educació física recuperar aquestos jocs, per a mi és essencial el desenvolupament que es pot aconseguir mitjançant els jocs i és que per sort, puc parlar amb coneixement de causa, ja que encara que la meua generació ja va començar a ser de les primeres en conviure en el món de les tecnologies, en el meu cas la infància la vaig passar jugant al jardí comunitari de la meua casa amb els meus veïns i vaig poder gaudir de grans vesprades de jocs, la gallina cega, l'amagatall i molts jocs més i això al meu entendre m'ajudà a ser una persona molt creativa i amb molta imaginació.

Crec fermament en el poder que tenen els jocs i crec que si els utilitzem bé i els combinem amb els esports moderns aquests jocs no tenen per què desaparéixer, el que tenen de bó els jocs és que no tenen regles tancades així que els podem adaptar per a les nostres sessions de la forma que necessitem, poden servir com a introducció a les sessions com a exercicis principals i fins i tot per a la tornada a la calma. 

En les nostres mans queda que els xiquets del futur no obliden la importància de jugar i que abandonen la tendència sedentària a la qual estem abocant les nostres vides, i si és per la meua part fareé tot el possible perquè aquests jocs no siguen oblidats i que els meus alumnes els coneguen, d'igual forma que donaré a conéixer els esports populars ja que crec que tota opció de fer esport i portar una vida sana ajudarà als més petits.